El procés de primàries ha estat probablement el moment més delicat del projecte de MO1-TE. Les primàries havien de servir per definir la llista electoral amb què aquest moviment de nova creació es presentaria a les eleccions municipals. Però no només no va servir per a això, sinó que va crear una esquerda que costaria un temps de tancar. Així doncs, què és el que va passar?
El dia 2 de febrer els simpatitzants de MO1-TE estaven cridats a escollir la llista electoral a través d’unes eleccions primàries. Era la fórmula que, sense haver-hi reflexionat amb profunditat, semblava la més adequada per fer aquesta tria. I la veritat és que la jornada va ser tot un èxit: 115 persones de les aproximadament 150 que formaven part de MO1-TE van acudir a les urnes a triar els qui havien de ser les cares visibles d’aquest moviment.
Però de seguida hi va haver un gir inesperat en els esdeveniments. El resultat va provocar una divisió entre els membres que havien estat escollits per formar part de la llista electoral. Alguns veien clar tirar endavant amb la llista sorgida de les primàries, mentre que d’altres van mostrar la seva disconformitat retirant-se de la llista. Com que el resultat va ser que sis de les onze persones escollides havien dimitit, el Secretariat Permanent de MO1-TE va considerar oportú consultar a l’Assemblea General si aquesta llista continuava representant el moviment i si calia buscar sis persones més per completar-la.
Així doncs, l’1 de març es va convocar una Assemblea General per decidir si es feia confiança a la llista sorgida de les primàries, amb les baixes conseqüents, i s’autoritzava el Secretariat a buscar sis persones per completar-la. Després d’un intens debat en què tothom va poder argumentar a favor del “sí” i del “no”, es va procedir a fer la votació, de la qual en va sortir reforçada la llista de les primàries: 21 vots a favor i 17 en contra (amb 11 abstencions).
Això va permetre de continuar treballant per reforçar aquesta llista, però quan semblava que s’havien aconseguit desencallar les coses, va arribar un altre contratemps: no es van trobar suficients persones per poder completar aquesta llista. Això va provocar la renúncia de les cinc persones que quedaven a la llista i per tant haver de començar altre cop de cap i de nou. A poc més de dos mesos per a les eleccions, la confecció de la llista s’havia convertit en un problema més gran del que ningú probablement havia imaginat, cosa que alhora retardava el treball en altres camps, alguns tan importants com ara la confecció del programa electoral.
Aquest cop, i vista la manca de temps, va ser el Secretariat Permanent qui es va encarregar de fer la proposta d’una nova llista electoral, que després havia de ser ratificada per l’Assemblea General. D’aquesta manera, el 12 d’abril es van convocar els membres de MO1-TE per presentar-los aquesta nova llista i mirar de refrendar-la. El resultat va ser de 34 vots a favor, 0 en contra i 1 abstenció. Finalment, semblava que s’havia aconseguit fer una llista que tingués un ampli suport del moviment.
De tot aquest procés, que va durar uns dos mesos i mig, hi ha unes quantes coses que en podem aprendre com a moviment. La primera, la importància de les decisions preses per consens. Aquesta va ser la manera com es va confeccionar la segona llista electoral, que va gaudir d’un suport unànime per part de l’Assemblea General. La que va sortir de les eleccions primàries també va gaudir del suport de l’Assemblea, però amb una oposició molt més forta. La segona és que cal saber explicar bé el projecte de MO1-TE i que haver-lo entès i compartir-lo ha de ser un requisit indispensable per incorporar-s’hi. Ser clars des del començament pot evitar la generació de problemes que a mesura que passa el temps es poden anar complicants fins a ser de molt difícil solució.
I la tercera és que encara som molt lluny de posar en pràctica el que prediquem, de construir un projecte polític de manera radicalment horitzontal. Les persones que formen part de la llista electoral les hem anomenat “portaveus” perquè precisament la seva única funció és portar la veu del moviment a l’ajuntament, però la pràctica la seva capacitat de poder o de decisió és la mateixa que la de l’últim simpatitzant. Sembla complicat d’acceptar, doncs, que un moviment que defensa aquestes idees dediqui dos mesos i mig, en un període tan important, a decidir quins han de ser els seus portaveus.
Tot i això, és cert que la societat que ens envolta no es fonamenta en aquests plantejaments, de manera que és comprensible que tots nosaltres n’estiguem influenciats i ens costi sortir-ne. Perquè és molt fàcil dir què és el que volem fer, quina és la nostra manera de fer les coses, però aplicar-ho és molt més complicat. Així que cal seguir-hi treballant. Cal voluntat per aprendre dels errors, per plantejar-se què és el que s’ha fet malament i rectificar. I en MO1-TE hi veig aquesta voluntat. Prometem no perdre-la mai.
__ David Ginebra.
