Rodamons del Catllar
PLANETITZACIÓ. Les transformacions de les diferents societats al llarg de la història han estat motivades -almenys en gran mesura- pels diferents moviments i protestes socials de l’època en què s’inscriuen. Centrant-nos en el segle XXI: el moviment verd a l’Iran, la primavera àrab iniciada a Tunísia i estesa a altres països àrabs, les ocupacions i manifestacions a Europa, els moviments estudiantils a Xile, Colòmbia o el Quebec, seguits dels de Mèxic, Turquia i Hong Kong, el moviment Y’en marre al Senegal, els moviments ecologistes, el moviment Me too o el Black Lives Matter als Estats Units, etc. Tots aquests moviments i protestes, si bé cadascun amb les seves particularitats i característiques nacionals o identitàries, responen a problemàtiques globals. La llibertat de les persones, grups i col·lectius per ser, fer i estar amb el món i amb els altres de manera tant respectuosa i inclusiva com lliure i escollida, així com l’equitat en les polítiques econòmiques i socials -en sentit ampli- i la participació/implicació ciutadana en la reflexió, diàleg, negociació i acord de totes les anteriors.
LOCALITAT. A Catalunya, per a moltes persones l’octubre del 2017 s’entenia com una oportunitat local per formar part d’aquesta transformació global que anava més enllà de la creació d’un nou -i alhora vell- estat-nació. En l’actualitat, tots els partits polítics, per interessos ben diferents, intenten reduir les lluites del moviment a una causa nacionalista, cosa que considero que està dificultant filiacions, i la identificació i reconeixement dels problemes i objectius compartits amb altres moviments transgressors i subversius, però alhora respectuosos, inclusius i democràtics. La pobresa, la desigualtat, les relacions (i abús) de poder, la jerarquització social i identitària, etc., són diferents caps del mateix monstre: un sistema heteropatriarcal occidental capitalista que homogeneïtza les societats i organitza i controla les vides de les persones, grups i col·lectius. Per això cadascuna de les lluites que es duen a terme arreu del globus -com la causa republicana de Catalunya, no solament en clau nacional- ha de ser defensada com a pròpia, de la mateixa manera que demanem a Europa -i al món- que entengui aquesta lluita com una més en la transformació planetària.
CIUTADANIA. Com a ciutadania tenim la responsabilitat de seguir lluitant per aquest món utòpic (la il·lusió i els somnis són el motor de les persones i societats) i de no caure en jocs partidistes, en reduccionismes, en debats estèrils de blanc o negre, en el nosaltres i ells, en la normalitat i l’alteritat. Ni “tot és possible” ni “no hi ha res a fer”, els màxims són males companyies en l’assoliment d’objectius compartits. Potser, aquesta planetització -per distingir-la dels significats inscrits en el terme globalització-, seguint a Eudald Carbonell, s’ha de dur a terme des de la sociomunicipalització; és a dir, des de la cooperació i col·laboració entre les persones d’un mateix municipi i la dels municipis propers. Un nou món és possible, i MO1-TE pot ser un engranatge localitzat per un canvi global.