ISABEL LLAVORÉ FÀBREGAS
RESPONSABLE DE LA BIBLIOTECA MUNICIPAL DEL CATLLAR
ARANTXA FERNÁNDEZ
El Catllar forma part de la seva vida des de nena, quan durant les tardes d’estiu es colava al jardí del Castell amb els seus amics a jugar i fer guerres de mandarines bordes. A aquest poble la va unir, entre moltes altres coses, Ca Pascual, la casa pairal d’herència familiar del seu avi matern i lloc que, a més d’albergar les seves vacances de la infància, va ser també llar a la qual tornar entre viatge i viatge quan, en acabar Història de l’Art, va decidir que volia viatjar pel món. Al Catllar va criar el seu fill, el Dan, el nom del qual significa “justícia”. I al Catllar li va retornar al 2006 el que per a ella és un gran tresor: la biblioteca. Isabel Llavoré Fàbregas parla del que considera el seu poble amb molt d’amor, però sense deixar- se encegar per aquest. És conscient que al municipi, així com al servei bibliotecari, encara queda molt per fer.
En quinze anys la biblioteca del Catllar ha passat d’estar tancada a realitzar més de 700 préstecs anuals arreu de tot Catalunya. Una xifra extraordinària per a unm unicipi de menys de 5000 habitants…Com s’ha aconseguit això?
El 2006 jo ja havia decidit quedar-me a viure al Catllar. La biblioteca estava tancada i em va sorgir la possibilitat d’obrir-la de nou. Arran de la crisi del 2008 i la manca de recursos públics, un grup de bibliotecàries de la zona vam iniciar un projecte per a treballar en xarxa, compartint usuaris, fons i recursos. Vam crear la Xarxa de Biblioteques del Baix Gaià, que abasta el servei bibliotecari de vuit municipis. El projecte va agradar tant a la Generalitat que el Departament de Cultura va decidir exportar-lo a altres
àrees territorials i premiar-nos integrant-nos a la Xarxa de Biblioteques Públiques de Catalunya, de manera que avui, la Biblioteca Municipal del Catllar, pot donar servei a un catllarenc, un gironí o algú que visqui a Lleida.
Tot això hauria estat impossible sense tu, que a més ets autodidacta…
Jo no tinc els estudis de biblioteconomia però soc persona de lletres i una apassionada del món de les biblioteques. Amb moltes ganes i a poc a poc vaig anar formant-me i professionalitzant-me i en això segueixo, mantenint l’ànsia per aprendre i sempre amb l’objectiu de donar un servei bibliotecari de qualitat.
Parlant amb tu queda clar que consideres la biblioteca molt més que el lloc on es guarden i presten llibres. Explica’m què més és.
Per a mi és important tenir present que la meva feina és pública i dono un servei a la comunitat. Cada comunitat té unes característiques específiques i la biblioteca ha d’adaptar-se a l’usuari. A més de ser un lloc on es guarda i ofereix coneixement, és un espai per a tothom, de portes ben obertes. Qui entra a la biblioteca ha de sentir-se còmode, acollit i cobert.
Aquest concepte de biblioteca amplia i complica molt la teva feina…
Sí, jo crec que és molt important la tasca social que fan les bibliotecàries. Primerament, jo soc la responsable de cuidar, triar, adquirir, catalogar i gestionar els llibres per crear un bon fons documental per a la biblioteca del poble. I per una altra banda faig l’atenció a l’usuari, que va des de recomanar un llibre, donar soport amb l’ús d’Internet, oferir informació sobre el municipi… M’agrada ajudar a la gent i considero que és part de la
meva feina.
Es creen així vincles amb l’usuari més enllà de la lectura?
Absolutament. Moltes vegades, comentant un llibre, acaben sortint coses personals i al final la lectura passa a un segon pla. He viscut moments íntims molt especials amb alguns usuaris , que recordo i valoro molt. Mitjançant el llibre sento que puc tocar facetes de la persona que d’una altra manera no tocaria. L’acompanyament també és una de les tasques
de la bibliotecària. En primer lloc perquè els llibres fan companyia, però també perquè les xerrades i els moments compartits son gairebé terapèutics.
Sortim de la “biblio” per fer un volt pel Catllar. Què trobes a faltar?
M’agradaria molt que es potenciés i facilités el petit comerç local des de l’Administració. Al Catllar hi havia un forn de pa de llenya, que era un referent, hem perdut la peixateria i la possibilitat de comprar verdura d’horta de proximitat… Em falta poder sortir a comprar al poble….no m’agrada anar als súpers.
D’altra banda, considero que manquen més iniciatives en tot el que està relacionat amb la cura de la natura: el riu, els horts, els boscos i camps de conreu tan abandonats… També urgeix facilitar les energies renovables o aplicar eines com la recollida d’escombraries porta a porta, que està demostrat que a més d’abaratir impostos és molt efectiva. Tot això, a través de plans d’actuació i conscienciació des del govern municipal.
També vull recalcar la manca d’una aposta valenta i ferma per la cultura. Des de la regidoria es podria anar molt més enllà de la programació de concerts i obres de teatre. Mitjançant la biblioteca es pot oferir als catllarencs un punt d’accés gratuït a la cultura, apostant per la dinamització d’aquest espai amb activitats com tallers, cursos, xerrades…
Penso també que tard o d’hora, s’haurà de repensar el servei bibliotecari municipal, des de les instal·lacions i equipaments al propi funcionament, per a poder millorar i oferir als catllarencs un servei de biblioteca amb qualitat.
Continuem el passeig pel poble fixant-nos ara en les seves virtuts. Quines coses t’agraden del Catllar?
Sens dubte, el potencial del seu entorn natural. També em fascina la seva història i la possibilitat de conèixer-la. Mitjançant restes arqueològiques podem recórrer tota la història, des de l’Edat del Bronze fins avui. Em sembla fascinant tenir l’emprempta d’aquesta presència humana de manera continuada aquí al Catllar al llarg dels segles. Alguna cosa ja tenia
aquest indret, perquè sempre hi ha viscut gent aquí. Potser per tot això penso que el Catllar emet una estranya atracció que fa que tothom trobi el seu lloc propi en aquest poble. Tot i no ser especialment acollidor ni tenir serveis excepcionals, tothom s’hi pot sentir a gust i sorprenentment, els joves no tenen ànsies de tocar el dos, com és habitual en les poblacions rurals.
I si haguessis de quedar-te amb un personatge destacable de la història del Catllar…
Avui diria el Josep Maria Gavaldà. Va estar més de tres dècades a l’Ajuntament. Ho va fer tot! És clar que també va tenir temps de fer alguna cosa que no m’agrada, però ara valoro molt la seva gestió. Hi ha un abans i un després d’ell i els qui l’han succeït en podrien aprendre molt, especial-
ment, de la seva dedicació al municipi.
Mirant ara al futur: com t’imagines el Catllar i com t’agradaria que fos?
Em preocupa que el poble acabi sent un lloc dormitori, sense vida als carrers, sense serveis. No voldria que el nucli acabés funcionant com una urbanització més, però a vegades sembla que aquesta és la tendència. M’agradaria que El Catllar fos “més poble”, amb els seus comerços i serveis de qualitat.
Tria un racó, una foto del Catllar
Les petites escales que comuniquen el Corraló amb l’església.
I per acabar: recomana’ns, si us plau, un llibre
“Si no t’agrada llegir, no és culpa teva” de Jimmy Liao.